dimarts, 30 d’agost del 2011

LES EMOCIONS 1

Comences una nova assignatura, quina és la teva sensació?, quines emocions et desperta?

Incredulitat, hem acabat els exàmens del primer quadrimestre divendres, fa quatre dies. Aquest dimarts comencen les classes del segon quadrimestre i estic molt cansada, el passat quadrimestre va ser molt dur a nivell personal i laboral i no tinc forces, a més a més aquesta setmana treball en torn de matins i no puc anar a classe així que hauré d’esperar a la propera setmana per presentar-me als professors de les noves assignatures.

Les meves companyes m’han parlat satisfactòriament de la nova assignatura de Desenvolupament i Educació Socioemocional en la Primera Infància i també del professor Iñaki, així que pareix màgia i recupero l’il·lusió per enfrontar aquest nou quadrimestre, a més a més, hi ha assignatures que prometen experiències noves i que ens permetran rompre la rutina. Així que la meva segona sensació ha estat d’il·lusió i esperança.

La tercera sensació ha estat la de sorpresa quan després d’assistir a la primera classe i un cop acabada la mateixa m’he presentat a l’Iñaki. No m’ha posat impediments a la meva assistència intermitent a classe, la quarta ha estat evidentment gratitud envers la seva comprensió ja que des de que vaig començar els estudis de GEDI no hi estic acostumada.....

Interès, curiositat, coneixements, experiències, intercanvi, i molt més.....

Per motius estrictament personals i verdaderament dolorosos per a mi m’ho he pogut assistir a totes les sessions que em pertocaven (dolor, incomprensió, desesper, pena que he anat madurant amb el pas del temps). Primer la mort de la meva àvia, l’operació del meu germà mitja i després la meva m’han trastocat d’una manera especial que ha provocat que els resultats dels meus estudis no hagin set els desitjats. Però tot té solució i al final aconseguiré el meu objectiu, ho sé cert (esperança).

Tot i així, puc afirmar que aquesta assignatura em desperta l’emoció de l’alegria. Ja sé que soc de caràcter alegre tirant a feliç (i sempre he considerat que era una gran virtut de la que estic molt orgullosa), però els girs que s’han donat durant les primeres setmanes d’aquest quadrimestre han fet que aquesta sigui la meva emoció de capçalera.

De totes maneres puc assegurar que he madurat molt al llarg d’aquestos mesos i tinc la certesa de que no en soc del tot conscient a dia d’avui.

Si he de classificar la meva emoció d'alegria en el quadre d'emocions estudiat ha d'estar sens dubte al d'emocions positives. Totes són importants i l'equilibri de totes elles formen el conjunt del nostre Ser, tenint en compte que de vegades hi ha emocions que absorbeixen la resta i fa que es desestabilitzin.


Nota: Aquest text ha estat elaborat en dues parts, una al principi de curs que pensava deixar com a definitiva i una altre (revisada) a principis del mes d’agost que ha set quan he pogut començar a treballar de manera més continuada en l’estudi de les assignatures pendents del mes de setembre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada