Reflexionar sobre el contingut dels textos i del vídeo tenint en compte els aspectes següents: "Baby human to feel"
1. Quins aspectes trobes interessants i reforcen el que ja sabies?
La confirmació durant el visionat del vídeo de que el amor és l’emoció més important.
Els estadis de comunicació dels nadons amb els cuidadors durant els primers mesos de vida. Grunyits durant el primer mes i somriu quan interacciona amb els cuidadors.
Als tres mesos ja es capaç de somriure per expressar emocions, fa sorolls i crits. Ja comença a ser capaç de interactua amb gent de fora del seu entorn.
Expressa les emocions de sorpresa, plaer, frustració i ira que anirà perfilant a mesura que creix.
Als quatre mesos el vocabulari emocional encara és limitat però els nadons no tenen dificultat en expressar els seus sentiments, comunica els seus estats emocionals mitjançant el plor i la mare té la capacitat de distingir-los (gana, cansanci, desagrad, etc).
Alegria, sorpresa, frustració i ira.
Als 10 mesos els nadons han aprés a buscar consell en la expressió del rostre dels pares.
Als dos anys el llenguatge ajuda al nadó a ampliar el seu repertori per expressar els seus sentiments.
La naturalesa de la resposta emocional i la seva intensitat depenen del caràcter del nado.
2. Quins aspectes t’aporten nous coneixements?
M’ha sorprès que els nadons de tres mesos siguin capaços de controlar la posada en marxa d’el monitor i que si no ho aconsegueix senti frustració. En aquests moments tinc una neboda de tres mesos i sincerament tot i que està prou espavilada no crec que sigui capaç de fer una cosa així, no ho poso en dubte però ha estat el que més m’ha sorprès del vídeo.
M’ha agradat la prova d’un nadó de dotze setmanes davant una cara i una veu alegre de la mare i com és capaç de relacionar-les, així com un altre de quinze que ja és capaç d’associar una veu trista amb una cara trista d’un desconegut.
Que és més fàcil reconèixer les emocions en les dones, ja que solen ser més expressives.
3. Quins aspectes trobes que són susceptibles de debat/discussió
He trobat al llarg del vídeo varis aspectes que m’han semblat susceptibles a debat degut a la fiabilitat i a la presentació del casos.
En primer lloc a la fiabilitat que poden tenir els experiments i/o proves realitzades als nadons, ja que m’assembla molt complicar tenir en compte totes les variables que hi poden intervenir.
L’experiment per determinar els mecanismes d’autocontrol de l’infant fent que els paris ignorin el seu fill, m’ha semblat que si el pare estava a prop l’infanti difícilment tindrà la mateixa reacció que si no hi és.
La variable de prèvia estimulació que poden haver sofert els infants abans de la prova pot modificar els resultats.
I les següents preguntes:
- Varia el caràcter amb el temps? Els nadons amb caràcters extrems als quatre mesos mostraran les mateixes tendències als 9 i als 24 mesos?
- Marca aquest primer temperament el destí emocional del nadó?
- Regira el seu temperament en la infància el seu comportament en la vida?
4. Quina funció compleixen les emocions morals?
Moral: (Del lat. morālis).
1. adj. Perteneciente o relativo a las acciones o caracteres de las personas, desde el punto de vista de la bondad o malicia.
2. adj. Que no pertenece al campo de los sentidos, por ser de la apreciación del entendimiento o de la conciencia. Prueba, certidumbre moral
3. adj. Que no concierne al orden jurídico, sino al fuero interno o al respeto humano. Aunque el pago no era exigible, tenía obligación moral de hacerlo
“Un desenvolupament moral satisfactori significa tenir emocions i conductes que reflecteixin preocupació pels demés: compartir, ajudar, estimular, mostrar una conducta altruista, tolerància cap els demés i voluntat per a respectar les normes socials”. Shapiro L. (1997,32).
Així mateix anomena el treball del professor William Damon de
o Adoptar i comprendre la distinció entre “bona” i “mala” conducta i desenvolupar els hàbits de conducta compatibles amb el que s’ha percebut com a “bo”.
o Desenvolupar l’interès, la consideració i un sentit de la responsabilitat per al benestar i els drets dels demés. S’ha d’expressar aquest interès mitjançant els actes d’atenció, benevolència, amabilitat i caritat.
o Experimentar una reacció emocional negativa, que inclogui vergonya, culpa, indignació, temor i menyspreu davant la violació de normes morals.
El desig de preocupar-se pels demés, inclús de manera altruista, forma part del nostre codi genètic. Podem trobar exemples de conducta moral en animals molt menys desenvolupats que els humans.
Hi ha una varietat d’emocions negatives que motiven als infants a aprendre i practicar conductes pro-socials:
o La por al càstig.
o L’angoixa enfront la desaprovació social.
o La culpa per no complir les pròpies expectatives.
o La vergonya i torbació a ser descoberts mentre és fa algú inacceptable pels demés.
Les dos emocions principals que afecten directament el desenvolupament moral de l’infant són l’empatia i el que podríem denominar l’instint d’atenció, que inclou la capacitat d’amar.
5. Reflexió global del vídeo.
Si he de resumir el vídeo acabat de visionar em quedaré amb la següent frase: “les emocions són el primer llenguatge de comunicació entre pares i fills, abans de que el nadó parli”. Això ho podem observar quotidianament i succeïx de la manera més natural. És un llenguatge primari que anam perfilant al llarg de la nostra vida.
Per a un correcte desenvolupament socioemocional són bàsiques les interaccions socials, amb les figures més properes (pare, mare, germans, etc) però també amb la resta de la comunitat per a poder garantir una diversitat d’aprenentatges.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada