Els infants aprenen el que viuen

Children See. Children do.

Aquest vídeo ens torna a demostrar que els infants imiten allò que veuen fer als adults, ens mostra la cara més crua del que no és deuria fer i tolerar en cap societat: la doble moral, la incivilitat, el racisme, el masclisme, el maltractament a iguals i/o animals, l’agressivitat, l’excessiva influència de les noves tecnologies de comunicació que fan que les persones s’aïlin, la prepotència, la insolidaritat, la còlera, etc…

És un vídeo dur i molt explicit i que ens recorda desgraciadament imatges que tots hem vist al llarg de la nostra vida i que ens han provocat rebutjament. Aquest rebutjament és el que hem d’aconseguir mitjançant una correcta educació en els nostres infants.

Toc d’humor

Síntesi del vídeo:

-Nen prova al pare intentant comprar un article, el pare tranquil.lament el torna a la prestatgeria.

-El nen el reta i el torna a agafar i fa un gest d’enfad, amb tranquil.litat el pare torna l’article a la prestatgeria.

-El nen reacciona cridant i diguen fort que vol l’article, el pare amb paciència li demana que calli i el nen crida més fort cada vegada i el pare no sap què fer.

-El nen comença a perdre el control, amb una ira sobrenatural comença a llançar tot el que troba al seu pas mentres ha aconseguit que tothom li presti atenció (hi ha gent que li te por), es llança al terra i segueix cridant i patallejant, el pare està totalment desbordat i no sap com reaccionar.

-Surt un missatge d’humor (és un anunci de preservatius) que diu que una situació així s’evita empran els preservatius.

Quantes vegades no hem vist una escena similar a un supermercat (sense exagerar tant, és un anunci). Podem dir: mira un nen malcriat!!!!, però el que l’ha malcriat en té tota la responsabilitat.

És normal que els infants demanin per demanar però amb un no en tindran que tenir prou i no insistir, hi ha que tenir clars certs límits i aquest és dels quotidians.

Les causes que pot tenir aquest nen poden ser varies, però el fet que el pare el mani callar, és perquè ja coneix la reacció del seu fill, no parla, CRIDA! però d’allí endavant no ha reaccionat, potser no coneix al seu fill o ja ha perdut el control sobre ell.

Definitivament haurà de intentar calmar-lo i quan ho aconsegueixi parlar tranquil.lament amb ell i mostrar-li que en aquesta direcció mai aconseguira res abans de que sigui massa tard.

Experiment de la Teoría de l’Aprenentatge Social

L’Aprenentatge Social o Vicari, és una forma d’adquisició de conductes noves mitjançant l’observació. Aquest vídeo correspon a una síntesi d’un experiment realitzat per Albert Bandura (psicòleg canadenc que mostra la seva teoria d’aprenentatge social que diu que una gran prat de la conducta humana, incloent la relacionada amb l’aprenentatge, es modela segons models del propi grup).

Podem observar com els infants peguen a un ninot de plàstic després de veure amb un altre vídeo com ho feia un adult. En la mateixa sala i amb el mateix ninot infants que no han vist aquest vídeo violent tenen un comportament de normalitat

En A. Bandura documenta en la seva teoria de l’Aprenentatge Social que els infants aprenen per imitació, per lo que el adult ha d’exercir com a un model de referencia adequat, si no volem que els infants adoptin un comportament negatiu.

Jo no hi estic totalment d’acord amb aquest punt, si bé és cert que l’aprenentatge és per imitació, també hem de tenir en compte que un infant degudament desenvolupat no imita tot all÷o que veu. Si no que té les suficients eines per a triar el que és correcte i ha d’adquirir, del que no és correcte i ha de rebutjar.

ELS INFANTS APRENEN EL QUE VIUEN de Dorothy Law Nolte

Si els infants viuen amb crítiques, aprenen a condemnar.

Si els infants viuen amb hostilitat, aprenen a barallar-se.

Si els infants viuen amb por, aprenen a ser aprensius.

Si els infants viuen amb llàstima, aprenen a sentir pena per ells mateixos.

Si els infants viuen amb burles, aprenen a ser tímids.

Si els infants viuen amb gelosia, aprenen a tenir enveja.

Si els infants viuen amb humiliacions, aprenen a sentir-se culpables.

Si els infants viuen amb ajut, aprenen a ser confiats.

Si els infants viuen amb tolerància, aprenen a ser pacients.

Si els infants viuen amb elogis, aprenen a apreciar.

Si els infants viuen amb acceptació, aprenen a estimar.

Si els infants viuen amb reconeixement, aprenen que és bo tenir una fita.

Si els infants viuen amb aprovació, aprenen a valorar-se.

Si els infants viuen amb honestedat, aprenen a ser sincers.

Si els infants viuen amb seguretat, aprenen a creure en si mateixos i en els altres.

Si els infants viuen amb amabilitat, aprenen a ser respectuosos.

O el que és el mateix els infants fan el que veuen. Els adults som els seus referents i en cap moment hem d’adoptar una doble moral, si no que hem d’adquirir i practicar uns hàbits i conductes adequades si volem que els infants també ho facin.