FAMÍLIA 3

Lectura de l’article “dos modelos de familia”: Quines són per a tu les idees més significatives de les dos tipologies que planteja.

L’article ens deixa constància del fet que a l’actualitat els infants es situen a la mateixa escala jeràrquica que els seus pares i que això els ofereix moltes oportunitats de creixement i desenvolupament intel·lectual, i a la vegada pot tenir efectes negatius com provocar comportaments desviats davant la pèrdua de respecte als demés.

Ens presenta dos tipus de models familiars (el hiperprotector i el democràtic-permisiu) que tenen més difusió a dia d’avui a la nostra societat, no només al nucli familiar ja que es dòna en las relacions i comunicacions entre la família i l’exterior.

Els models de família a analitzar:

Hiperprotectores

Democràtiques-permisives

-Quan els pares es posen al lloc dels fills per a compensar la seva “fragilitat”. -Famílies completament absortes en la resolució dels problemes i satisfacció del desitjos dels fills. -Pares que actuen com a “guies” dels fills posant-se en el seu lloc. -Fills en posició de inferioritat, sensació d’incapacitat d’autonomia. -Els pares satisfan sempre els desitjos dels fills sense que s’esforcin. -Fill egoista incapaç d’afrontar situacions noves de la vida.

-Pares i fills són amics: falta d’autoritat. -En les discussions familiars les opinions dels pares i dels fills són equivalents. -Els fills es converteixen en tirans i obtenen tot el que volen. -Els pares valoren la pau familiar per damunt de totes les coses, cedeixen als desitjos dels fills per evitar conflictes.

Com podem observar cap dels dos models presentats sembla ser el model ideal de família a seguir, ambdós provoquen una sèrie de problemes greus per poder obtenir una harmonia familiar.

Fes una breu reflexió sobre elles i destaca les conseqüències que, al teu parer, poden tenir per al desenvolupament futur de l’infant.

Els pares hiperprotectors crien fills dependents, que no tenen capacitat per ser autònoms i prendre decisions. Els priven de les experiències bàsiques per a poder desenvolupar l’autonomia necessària per a la vida. Segurament ho fan amb la millor intenció perquè volen evitar disgustos i problemes als seus fills però les vivències individuals són fonamentals per a un complet desenvolupament i per a la vida.

No tenen cap coneixement de l’esforç, ni dels problemes, ni com solventar-los, prendre decisions, etc i quan entrin dins el món real tindran seriosos problemes per a sobreviure. Aquest comportament pot ocasionar seriosos problemes de desenvolupament socioemocional, greu intolerància a situacions d’estrès i problemes de relacions sentimentals.

Els pares democràtics-permisius pensen que són “moderns” i apliquen una educació de igual a igual que també reporta greus conseqüències, els infants creixen sense una figura d’autoritat a respectar, no existeixen els límits. Aquestos infants poden arribar a tenir greus problemes socials ja que no coneixen ni respecten les regles socials de convivència.

Una família, com a base principal de la societat, ha de trobar un equilibri en les seves accions, l’acció principal dels pares a més de criar els seus fills, és la d’aportar una educació basada en sentiments, respecte als demés, sana i ben definida que els permeti desenvoluparse dins societat sense problemes.