D'ironies, humors i sàtires.......

Comenta la frase següent: “La ironía, el humor, la sátira, siempre que sea de buen gusto, son signos de inteligencia. Para poder transgredir, buscar el transfondo de las palabras, interpretar la realitdad desde diferentes puntos de vista... se necesita una buena dosis de creatividad y capacidad intelectual. ¿Debería ser un factor tenido en cuenta cuando evaluamos a los niños?”.

És cert que una manera clara de saber si es domina una llengua és quan s'empra i s'entén el llenguatge irònic,humorístic i satíric. Denota, al meu parer, una maduresa lingüística i cognitiva que difícilment podrem trobar en infants de 0 a 6 anys. Però que pot resultar una bona eina d'avaluació per a un altre tipus de població, sempre que sigui de bon gust com aclareix el text i sense agraviar als demés. Hem de tenir en compte que cada persona té una sensibilitat diferent a la resta i podem ferir els seus sentiments o que es senti agraviat mitjançant aquestes proves. Si es fan, i es fan, solen ser molt específiques i buscant un perfil determinat a un sector determinat que no és l’etapa infantil dels nens.

Recordem que la sàtira és un gènere líric lúdic amb molta historia al nostre país i també ens considerem una societat amb una amplia clau d'humor, en quant a la ironia és contar el contrari del que expressem. Dit així no hi veig cap maldat en aquests punts menys que no penso que sigui un factor adient per avaluar a infants de curta edat.

Ironía: (Del lat. ironīa, y este del gr. εἰρωνεία).

1. f. Burla fina y disimulada.

2. f. Tono burlón con que se dice.

3. f. Figura retórica que consiste en dar a entender lo contrario de lo que se dice.

Humor: (Del lat. humor, -ōris).

1. m. Genio, índole, condición, especialmente cuando se manifiesta exteriormente.

2. m. Jovialidad, agudeza. Hombre de humor.

3. m. Disposición en que alguien se halla para hacer algo.

4. m. Buena disposición para hacer algo. ¡Qué humor tiene!

5. m. humorismo (‖ modo de presentar la realidad).

6. m. Antiguamente, cada uno de los líquidos de un organismo vivo.

7. m. Psicol. Estado afectivo que se mantiene por algún tiempo.

Sátira: (Del lat. saty̆ra).

1. f. Composición poética u otro escrito cuyo objeto es censurar acremente o poner en ridículo a alguien o algo.

2. f. Discurso o dicho agudo, picante y mordaz, dirigido a este mismo fin.

Definicions RAE

Per tant i tenint en compte tot lo abans exposat m’atreveixo a reafirmar la meva opinió de rebuig a aquest mètode d’avaluació en infants i en cas de posar-ho en pràctica penso que es corre un perill massa gran envers els resultats a obtenir. Espero i desitjo que a ningú li passi per la imaginació aquestos mètodes d’avaluació.