Fes una lectura reflexiva sobre el capítol 5é: La necesitat de establecer límites, estructura y espectativas, del llibre “Las necesidades básicas de la infancia. Lo que cada niño o niña necesita para vivir, crecer y aprender”. En ell trobaràs interrelacionats diferents aspectes que hem treballat finas ara.
No hi ha dubtes sobre la necessitat d’establir límits, estructurar i orientar als infants però si en com aconseguir aquest objectiu. Hi ha debats sobre com aconseguir aquest objectiu si explicant el perquè de les coses, o bé, mitjançant mesures disciplinàries basades en l’obediència, l’estructura i el respecte,etc.
Els infants tenen un desig d’agradar a l’adult e intenten semblar-se a ell, aquesta és la primordial eina d’aprenentatge, també ho poden fer per por però aquesta no és gens recomanable per l’estrès emocional que provoca. Els límits de l’aprenentatge s’han d’estructurar des de l’afecte.
La disciplina suposa una ensenyança, però mai ha de ser física que pot comportar greus problemes a l’infant com la debilitació de la pròpia imatge. S’ha d’ensenyar amb empatia i afecte, ja que els infants es senten bé quan obeïxen a l’adult i això els genera la seva aprovació.
Aquestes són alguns dels principis d’orientació per aconseguir les expectatives que genera l’aplicació d’una disciplina didàctica:
o L’empatia no s’ensenya, s’ha d’experimentar.
o Aprendre i descobrir el món i satisfer la curiositat individual.
o Construirel sentit infantil de que són respectats perquè són únics.
o Han d’experimentar el plaer quan dominin les àrees que són o seran importants per a ells.
La empatia no se ensenya sinó que s’ha d’experimentar. Moltes vegades ens és impossible entendre situacions o sentiments si no ens posem en el lloc de l’altre persona.
A l’hora d’establir límits és molt important que la família estableixi unes regles que han de ser d’obligatòria participació de tots els membres, si hi ha excepcions a la persona que estableix les regles no les respecta difícilment ho faran els demés.
Els aspectes bàsics que hem de transmetre als infants són l’amor i la disciplina, des de l’amor i la confiança és possible inculcar la disciplina com a un ensenyament.
El càstig físic mai serà valid, hi ha moltes eines com el diàleg, la comprensió i la reflexió, sempre s’ha de trobar un moment per a raonar el perquè de les coses. Hi ha que tenir temps per parlar i escoltar als infants.
La decepció és un capítol molt important a la vida, ajudar a assumir una decepció provocada per un fracàs és primordial per a un bon desenvolupament de l’infant. Ja que a la nostra societat tenim problemes a l’hora d’entendre els fracassos.
Hi ha una sèrie d’idees generals que m’ha aportat aquesta lectura i són les següents:
o La disciplina és un ensenyament.
o Quan s’estableixen normes s’han d’explicar als infants.
o Per establir límits primer ha d’existir una relació d’afecte.
o El càstig físic mai serà una alternativa.
o Ensenyar als infants que hi ha un aprenentatge dels errors comesos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada