Las educadoras y los educadores.
Un día una madre se presentó acompañando a su hijo a la escuela por primera vez. Ya era su cuarto hijo y la confianza incondicional con ese centro, en particular, y en las educadoras que trabajaan en él, a las que conocía desde mucho antes, la animaron a elegirlo una vez más.
Obviamente, la escuela había programado una organización precisa del período de adaptación distribuyendo los tiempos igual para todos los niños y niñas: los primeros contactos, la charla inicial, las primeras visitas, los períodos de adaptación, la permanencia gradual en la escuela, etc. Tras varios días en los que el niños demostraba que se había adaptado bien y sin particulares problemas, la madre pidió un cambio a la educadora: consideraba qu el niño se había integrado bien, que no habían aparecido problemas y que, por eso, podía distanciarse antes de tiempo. La elección de la madre no venía impuesta por necesidades personales o externas; simplemente creía que el niño estaba listo y era ya el momento de dejarlo volar solo.
La educadora de referencia, al recibir esta propuesta, sintió en cambio cierto temor. No estaba de acuerdo, consideraba esta propuesta una transgresión de una regla consolidada. “No te preocupes –insistía la madre- nos conocemos bastante bien y te aseguro que no habrá sorpresas: ya es el cuarto hijo que mando a la escuela y siempre he querido que fuera a ésta. Estoy muy tranquila, y mi hijo también lo está porque yo lo estoy. No tiene ningún sentido que respete una rutina y un procedimiento que en este aspecto es meramente formal”.
Entonces la educadora le respondió: “Todo esto es cierto. El niño se ha integrado bien y afronta bien la nueva situación. Pero la que no se siente cómoda soy yo. Necesito que las cosas procedan tal y como están programadas”.
La mestra s’ha mantingut ferma a l’hora de no atendre a la sol·licitud de rompre el periode d’adaptació. Però, la manera de transmetre-ho a la mare no ha sigut gens correcte.
En primer lloc hauria de haver parlat de manera assertiva. Ha contestat de manera individual quan el més correcte i desitjable hauria set: l’equip directiu i jo, l’equip educatiu, les normes del centre, etc.
No pot donar mostres d’inseguretat emocional davant els alumnes o pares, ha de transmetre seguretat.
I recolzar-se en seguir una programació establerta sense valorar i adaptar els possibles canvis o necessitats.
Segons la meva opinió la contestació hauria d’haver set: consultaré amb l’equip educatiu aquesta sol·licitud, ja que és tracta d’un període molt delicat, i valorarem si podem fer aquesta excepció. Deixar clar que no és un decisió personal si no que afecta a tot l’equip de feina de l’escola.
I de pas fer entendre a la mare l’importància de respectar les normes i rutines que treballam amb els infants.
Esquema dels aspectes que no poden faltar en l’elaboració del període d’adaptació:
o Planificació del pla d’acollida: planificar ens serveix per saber què farem, per no deixar-nos res, per donar-nos seguretat, per tenir uns objectius i saber en quina direcció anem.
o Avaluació continuada del pla d’acollida: s’ha de fer des del principi, fins i tot abans de fer la planificació per saber què volem aconseguir.
o Flexibilitat per adaptar-se a les necessitats de cada infant: Com treballar això quan es pare es queixa perquè a un altre nen sí i al seu no? Dient-li: “no som ni millors ni pitjors, cada nen és diferent i cadascun té un ritme. Nosaltres, des de l’escola volem adaptar-nos a ells. Som nosaltres qui ens adaptem. El que estem fen és en benefici de l’infant”.
o Realitzar activitats d’acolliment.
o Col·laboració d’horaris de les estades de les famílies.
o Dissenyar espais (temporals i físics) segons les necessitats dels infants. Hem de crear racons per que els infants creïn el seus espais de seguretat.
A continuació proposo una sèrie d'articles que aprofundeixen en el període d'adaptació:
La Conquesta de La adaptacio c.gomez
Aquest article exposa com és el projecte del procés d’adaptació per a infants de tres anys al CP El Romeral a Màlaga.
Tenen en compte que l’infant ha d’elaborar un procés de dol per la separació i per això donen importància als objectes de transició, als espais i rituals afectius, com les cançons i els jocs que facilitan lque la nova situació sigui més agradable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada