És el càstig una eina educativa?

És el càstig una eina educativa?

Abans de raonar la pregunta m’agradaria comentar el per què no vaig intervenir en el forum obert al moodle al portal de l’assignatura. Vaig esperar a que les meves companyes fessin la seva intervenció exposant els seus arguments i quan anava a fer la meva vaig vorer que havia agafat un ambient una mica tirant. En un primer moment no en vaig ser conscient, però la meva companya Nieves em va dir que es sentia dolguda i em va semblar prudencial no fer la meva intervenció en tal de no sembrar més conflictes i passar-la directament a la meva carpeta d’aprenentatge.

Primer definirem els conceptes de càstig:

castigo. (De castigar).

1. m. Pena que se impone a quien ha cometido un delito o falta.

2. m. Enmienda, corrección de una obra o de un escrito.

3. m. Chile. Acción y efecto de castigar (‖ aminorar gastos).

4. m. ant. Reprensión, aviso, consejo, amonestación o corrección.

5. m. ant. Ejemplo, advertencia, enseñanza.

Castigar. (Del lat. castigāre).

1. tr. Ejecutar algún castigo en un culpado.

2. tr. Mortificar y afligir.

3. tr. Estimular con el látigo o con las espuelas a una cabalgadura para que acelere la marcha.

4. tr. escarmentar (‖ corregir con rigor a quien ha errado).

5. tr. Corregir o enmendar una obra o un escrito.

6. tr. Aminorar gastos.

7. tr. Enamorar por puro pasatiempo o jactancia.

8. tr. ant. Advertir, prevenir, enseñar.

9. prnl. ant. Enmendarse, corregirse, abstenerse.

No considero el càstig com a una eina educativa. Històricament tant el càstig físic com el psicològic si que ho han estat considerats i la seva total eradicació forma part de la nostra historia recent. Avui en dia es totalment inadmissible i no se ens passa per la imaginació una crueltat d’aquest tipus.

Amb el càstig provoquem que els infants deixin de fer determinades conductes o actes davant nostre per evitar una sanció però no així la seva eradicació, l’únic que podem generar amb el càstig és temor i l’aparició de l’agressitivat.

Tenim els suficients coneixements per a posar en pràctica eines molt més efectives a l’hora d’educar els infants, tals com: el diàleg, reconeixement, afecte, empatia, comprensió i compromís per part dels adults. Fer-los raonar, ajudar-los i guiar-los en la seva educació inclou dotar-los de las ferramentes necessàries per a poder reconduir els actes o conductes errònies mitjançant el diàleg,

Conceptes com reprensió, avís, consell, amonestació o correcció, advertència, i ensenyança han desaparegut del concepte de càstig de la RAE (abans formaven part de la definició). Altres com, advertir, prevenir, ensenyar, emmendar-se, corregir-se i abstenir-se també ho han fet del concepte de castigar.

Proposo com a mesura per a evitar el càstig les eines educatives abans esmentades i a més a més una sèries de normes de disciplina moral que ajudin a l’infant a tenir un comportament acceptable.

Disciplina. (Del lat. disciplīna).

1. f. Doctrina, instrucción de una persona, especialmente en lo moral.

2. f. Arte, facultad o ciencia.

3. f. Especialmente en la milicia y en los estados eclesiásticos secular y regular, observancia de las leyes y ordenamientos de la profesión o instituto.

4. f. Instrumento, hecho ordinariamente de cáñamo, con varios ramales, cuyos extremos o canelones son más gruesos, y que sirve para azotar. U. m. en pl. con el mismo significado que en sing.

5. f. Acción y efecto de disciplinar.