ESCOLA 1

Com hauria de ser l’escola dels nostres dies per a donar resposta a les necessitats emocionals dels infants, tiguen en compte:

1. Filosofia que la sustenta, origen i punt de partida.
2. Objectius.
3. Models i motivacions.

Considero l’escola ideal com una escola inclusiva que giri en torn als interessos i necessitats dels infants i que no oblidi mai que la seva raó de ser, són: els infants, si mirem al nostre voltant moltes vegades pareix que han oblidat el perquè de les escoles.

L’infant és l’absolut protagonista de l’escola i hem de deixar que s’expressin, moltes vegades les coses més senzilles resulten grans barreres a traspassar. Hem d’intentar mirar des de la perspectiva dels infants i no ser massa burocràtics en les nostres decisions.

L’any passat vaig llegir un llibre que es titula “quan els infants diuen prou” d’en Francesco Tonucci que és psicopedagog i recomanava escoltar i conversar amb els infants i penso que no és una mala filosofia a seguir.

A l’actualitat estem més preocupats pels resultat i per complir amb el currículum establert que ens oblidem de fer gaudir als infants durant la seva etapa educativa, ens oblidem que el currículum ocult és complementari al que els ensenyam a l’aula, ells veuen situacions de falta de temps, nervis, preocupacions i tot això és el que estem transmetin als infants.

Una escola ideal seria aquella que tingues en compte als infants i els permeti assolir una educació de qualitat sense perdre la felicitat tant dels professionals que allí hi treballen com dels infants. Donar la oportunitat a l’expressió dels sentiments, al temps, a l’espai i fer-ho guiant-los i ajudant-los durant aquesta etapa.

A l’actualitat el nostre sistema educatiu no és correspon al nivell social i cultural del nostre país, veim com estudis com l’informe PISA ens deixen a la coua de la resta de països europeus i no hi trobam una resposta lògica, escodrinyem sistemes de països com Finlàndia on les oportunitats de felicitat real (no em refereixo al seu nivell de vida econòmic i de facilitats socials) de coses tant senzilles com hores de sol, gent alegre al carrer, poder gaudir de la natura tot l’any, etc no té res a vorer amb la nostra (puc fer aquesta comparació perquè conec els països nòrdics) però ens oblidem de que tots els estaments públics són per a la família, hi ha lloc per a les famílies als museus, a les esglèsies, a les escoles, a tot arreu. És un tracte d’igual a igual, però la inversió en educació és superior a la nostra (i no em refereixo a ordinadors i material tecnològic a l’aula, molt de moda al nostre país), de total gratuïtat des del naixement fins acabar els estudis universitaris.

Els pares tenen jornades laborals compatibles al 100% amb les jornades escolars dels infants i senten la necessitat de fer activitats plegats (aquí ens hem oblidat d’aquest detall i inflam als infants a activitats extraescolars i a estar amb els avís, que de vegades no poden amb l’energia dels infants, i/o cuidadors).

El mestre és una institució social i té reconeixement i és respectat per tota la comunitat, aquí és considerat un simple funcionari. A la televisió només hi ha l’idioma nacional en el que es produeix al país, la resta és en l’idioma d’origen. Aquí tenim el perquè la majoria de nòrdics parlen tres o quatre idiomes sense cap dificultat. I podria seguir fins avorrir..........

Penso que el motiu de “fracàs” de l’actual sistema educatiu és un conjunt de sense sentits que pateix la nostra societat: impossibilitat de jornades laborals compatibles amb els infants, inversions de l’Administració no massa encertades (falten escoles!!, qui vol un ordinador ja el té), canvis de programes educatius cada pocs anys, pot ser i tot mestres sense una vocació real o “cremats” (però pens que en el menor dels casos), etc.

M’agradaria recomenar un llibre que vaig llegir l’any passat de na Carmen Díez,una mestra d’escola valenciana, que traspassa la seva energia i il·lusió en allò que fa. El llibre es titula “Mi escuela sabe a naranja” i durant aquest estiu he tornat a llegir un nou llibre titulat “El piso de abajo de la escuela” que narra com treballar les emocions a l’escola dia a dia.

L’objectiu és recuperar i renovar l’il·lusió i invertir en l’educació dels infants des de tots els punts socials, perquè és una inversió de futur i estem a un país que ofereix moltes més possibilitats de les que hem explotat fins ara.

La meva visió educativa és de futur i tinc moltes esperances en que canvii a millor, és necessària molta feina a fer però crec que hi ha molts d’interesos a aconseguir-ho.

Filosofia de l’escola	Escola inclusiva: on tots els infants tinguin les mateixes oportunitats i pugin desenvolupar al màxim les seves capacitats. On es tinguin en comple les seves necessitats globals.
Objectius	Desenvolupar la personalitat de forma constructiva i creativa. Treballar les emocions. Educar en valors.
Models i motivació	Aprenentatge significatiu, no directiu. Perspectiva globalitzadora. Protagonista del seu aprenentatge. Acompanyament del mestre al infant.