dijous, 1 de setembre de 2011

Valoració final

Tot just puc donar per acabada la feina d’aquesta carpeta d’aprenentatge, han passat moltes coses bones i no tan bones durant el temps que l’he mantingut oberta, però ha estat tota una experiència que ha valgut la pena.

Em va resultar molt difícil no poder presentar-la, com era la meva intenció, al mes de juny i haver de fer-ho a setembre, però no vaig tenir prou temps material per a dedicar-hi. Ara ho veig d’una altre manera diferent ja que durant l’estiu he tingut l’oportunitat de dedicar molt de temps a ampliar els meus coneixements llegint llibres i per ser realistes durant el curs m’hagués resultat impossible i sincerament d’haver pogut acabar l’assignatura en juny no hagués llegit durant aquest estiu, encara en tinc de pendents i ja tinc angoixa per què no sé quan els podré llegir.

Durant l’estiu he gaudit de la confecció de la carpeta, de cercar més informació i soc conscient de que podria haver ampliat molt més però m’angoixava no arribar a acabar tota la feina que em quedava.

He gaudit de les lectures, dels vídeos, de les classes, de les emocions de les meves companyes, de les meves pròpies durant la vida d’aquesta assignatura i se que em quedaran molts de sentiments que m’ha despertat un cop que hagi acabat. M’ha agradat la delicadesa i l’entusiasme amb que ha estat desenvolupada i la manera de treballar-la, crec que hauria de ser una assignatura de primer curs tant per la temàtica com pels sentiments que ens desperta a tots. M’ha creat unes noves il·lusions i aspectes de la meva formació que abans no havia reparat, en definitiva ha resultat una agradable bufada d’aire fresc. Gràcies per despertar tots aquestos sentiments agradables que han anat apareguen durant la realització d’aquesta, la meva carpeta d’aprenentatge de l’assignatura de desenvolupament i educació socioemocional en la primera infància.

dimecres, 31 d’agost de 2011

Material

Material emprat en el tema de l’escola.

Apunts de classe:

L'ESCOLA

Capítols:

La familia y su papel en el desarrollo afectivo y social. Jesús Palacios.

La necesidad de establecer límites, estructura y expectativas. Las necesidades básicas de la infancia.

Las necesidades durante la infancia: una propuesta funcional.

Necesidades en la infancia y la adolencencia. Felix López.


Bibliografia:

Cyrulnik, B. (2003). La resiliencia: una infancia infeliz no determina la vida. Barcelona. Gedisa.

Díez, C. (2002). El piso de abajo de la escuela. Barcelona. Graó.

Díez, C. (2009). Mi escuela sabe a naranja. Barcelona. Graó.

Domènech, J. (2010). Elogi de l’educació lenta. Barcelona. Graó.

Paniagua, G i Palacios, J. (2008). Educación infantil. Respuesta educativa a la diversidad. Madrid. Alianza.

Tonucci, F. (2004). Quan els infants diuen prou. Barcelona. Graó


Webgrafia:

http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Portada

http://www.youtube.com

http://www.rae.es/rae.html


Algunes recomanacions per realitzar una entrevista amb les famílies:

Preparar i crear un bon clima de la trobada. És important propiciar una trobada serena en el qual domini la reciprocitat. En aquest sentit, és convenient no abusar dels formalismes, perquè les famílies podrien percebre-ho com a distanciament. Però, al seu torn, han d'evitar-se tractaments excessivament informals i amistosos. Les famílies han de reconèixer professionalitat i disponibilitat en els docents al final de la trobada. Devem actuar de tal manera que ens situem en un punt mitjà, ni molt formals però tampoc molt informals.

No totes les preguntes són útils, és necessari determinar una graduació del que és més important, i preguntar només el que realment ens aporti la informació desitjada. A més, és important tenir unes preguntes planificades anteriorment perquè ens serveixin de pauta i/o guió per no perdre els propòsits de l'entrevista. No hem de portar-nos per la improvisació o, per contra, tenir tot rígidament organitzat, per això, el millor és comptar amb un esquema que pugui seguir-se amb la mirada i que es pugui adequar al curs, en aquest moment, de la cita.

Evitar qualsevol forma d'intromissió, com més respectada i tutelada se senti la persona entrevistada, més disposada estarà a respondre. D'aquí, la necessitat d'establir el vincle per propiciar un ambient tranquil i respectuós.

Crear una situació d'intercanvi en la qual no es rebi solament informació, sinó que també s'ofereixi.

No preguntar tot d'entrada, devem tenir en compte que existeix un temps per a cada pregunta i un temps per a cada resposta. Així doncs, no és oportú pensar en una única entrevista, sinó en més d'una perquè es respecti i es realiza un treball de la qualitat i atenció necessària.

Deixar-se portar per la improvisació o, per contra, tenir tot rígidament organitzat: el millor és comptar amb un esquema que pugui seguir-se amb la mirada.

Esquema d’entrevista amb la família abans de l’ingrés

Escuela Infantil: .................................................................................................

Nombre y apellidos: ...........................................................................................

Datos relativos a la familia

o Hermanos/hermanas:

· ¿Tiene hermanos/hermanas?

· Edad

· Escuela a la que asisten

o Altres familiars a la llar?.

Datos relativos al niño/niña:

o Alimentación:

· Relación con la comida.

· Autonomía.

· Observaciones útiles (alergias, sugerencias).

o Sueño:

· Hábitos

· Duerme solo/sola

· Costumbres para dormir

o Otros datos:

· Preferencias particulares

· Miedos o angustias particulares

· Otras observaciones o sugerencias.

Relación con el cuerpo y la autonomía.

o Funciones corporales que realiza sin ayuda

o Control de los esfínteres

o Autonomías adquiridas

o Eventuales problemas de salud

o Otras observaciones

Cuerpo y movimiento

o ¿qué juegos de motricidad prefiere?

o ¿explora los ambientes? ¿Qué es lo que más le gusta?

Relaciones

o Relaciones con los demás componentes de la familia

o Juegos y juguetes preferidos

o Objetos preferidos y con cuáles prefiere jugar

o Eventuales experiencias relacionadas con otros niños y niñas

o Reacciones ante las personas extrañas

Actividades

o Principales actividades con los objetos de uso diario

o Objetos con los que prefiere jugar

o Relación con los libros, periódicos, revistas

o Relación con la televisión.

Comunicación

o Modalidades preferidas de comunicación (gestos, señales)

o Manera de usar el lenguaje cuando habla

o Qué le gusta escuchar (cuentos, nanas, canciones, música, etc.).

Aspectos organizativos

o Necesidades especiales relativas a las modalidades de adaptación

o Necesidades especiales relativas a los horarios de ingreso

o Otras observaciones útiles.

Fecha: ………………………………………………………………………………

Firma de los entrevistadores: …………………………………………..………….

XTEC i caixa dels tresors


Fes un recorregut i familiaritzat amb la pàgina: http://www9.xtec.cat/web/projectes/196

Elabora un mapa de la web que et serveixi per a explicar als teus companys com està estructurada i quins són els seus aspectes més rellevants.

Infantil i primària: Es treballa la competència social, la comunicació, les emocions, l’acollida, d’inclusió i la cultura de la pau i mediació.


o Educació Infantil

o 1º Cicle primària

o 2º Cicle primària

o 3º Cicle primària

Secundària. Presenta 5 tipus de caixes am

b material):

o Comunicació. Habilitats de comunicació, expressar-se i comprendre’s millor. Llenguatge verbal, oral i visual, assertivitat, escolta activa i interès pel

que diu l’altra persona.

o Emocions. Conèixer, comprendre i valorar els sentiment i emocions dels altres, l’autoregulació.

o Mediació. Ajuden a resoldre conflictes entre les parts implicades.

o Metodologies d’aprenentatge. Es treballa el

mètode del cas, aprenentatge basat en problemes i aprenentatge per experts, depenent del nen.

o Tutoria. Activitats per treballar el conflicte, comunicació, emocions, empatia, assertivitat, normes, treball cooperatiu, autoavaluació, responsabilitat, compromís i prejudicis.


Tria una de les activitats i explica als teus companys:

Els meus tresors


Objectius: En aquesta activitat aprendreu a compartir allò que us agrada amb els companys i companyes i a valorar allò que agrada a les altres persones.

Participació: Individual i gran grup

Material necessari: Cada persona porta tres objectes significatius: música, objecte i fotografia d’un moment o persona clau en la pròpia vida.

Valoració:Quan acabis, valora el teu treball de 0 a 2 punts, tenint en compte que 0 és el valor més baix i 2 el més alt en cada ítem. Finalment suma la puntuació i obtindràs l’avaluació de l’activitat.

Ít

Ítems d’avaluació

Puntuació

He seguit els passos que marca l’activitat.

He treballat de manera ordenada i organitzada.

He treballat constantment.

He mostrat interès per la recerca d’informació, tècniques, materials... necessaris.

He complert amb els terminis fixats.

Nota de l’activitat

Proposta de treball:

Passos

Tasca a fer

1

Individualment heu de dur la vostra música preferida, una foto significativa i un objecte especial (tres “tresors”).

2

Individualment cadascú posa la música que li agrada i explica la història de la fotografia i de l’objecte quevol compartir amb el grup.

3

Individualment, just després de la seva exposició, heu d’escriure en un paper una pregunta per fer als companys i companyes referent a allò que acabeu d’explicar i la seva resposta correcta (el nom del gat de la foto, el contingut de la capseta que heu mostrat, el títol de la cançó...)

4

Individualment i quan tothom ha mostrat els seus “tresors”, el professor o professora fa les preguntes que li heu lliurat i cadascú escriu la resposta. Després es fa la correcció i per cada encert es compta un punt.

5

Qui obté una puntuació altra demostra conèixer bé els companys i companyes; en canvi, una puntuación baixa posa de manifest el desconeixement dels altres membres del grup.

6

Tot el grup podem enraonar sobre allò que més ens ha interessats dels companys i companyes.

7

Avalua’t.

Per què l’has triat.

Ja conec una activitat similar a aquesta en la que hi vaig col·laborar al CP Santa Gertrudis i vaig poder comprobar l’efectivitat de la mateixa i de la manera que la gaudian els infants de infantil de 3 anys. Per això mateix vull deixar constància en la carpeta d’aprenentatge d’una activitat que he tingut l’ocassió d’experimentar.

Quins aspectes vols treballar amb aquesta activitat.

o Reconèixer i donar nom a les emocions.

o Cercar materials que expressin les nostres emocions.

o Treballar el llenguatge verbal i gestual.

o Mantenir una actitud d’escolta.

o Conèixer una mica més a la resta de companys.

o Respectar les normes de l’activitat.






La resiliència a l'escola



La resiliència a l’escola:

o Afectivitat i vincles: sense vincle afectiu és impossible educar. Sentir-se estimat fa que responem millor en termes conductuals i cognitius. Augmenta la capacitat de construir resiliéncia.

o Estructurador: actuar en funció dels interessos dels infants amb respecte i consideració per ells. Des d’aquesta perspectiva és possible interioritzar models, pautes i límits que modelin el món emocional i conductual de l’infant

o Compensador de les desigualtats: tenim una societat a escala en la que prendre consciència de la realitat que ens envolta. Ha de ser un espai privilegiat per a construir resiliència independentment del nostre origen.

o Creativitat: tots soms capaços de crear si la nostra organització ho permet. Ens hem de sentir be per sobre de tot.

o Expectatives elevades: les investigacions sobre resiliència demostren que si els infants reben afecte i confiança, s’esforcen per respondre ales expectatives rebudes.

o Transmetre habilitats per a la vida: cooperació, resolució de conflictes, destreses comunicatives, habilitat per a enfrontar-se a les situacions i prendre decisions.

o Construcció de la seva història: explicar la teva història dóna peu a reflexionar sobre la teva vida. Sense història no existim.













El període d'adaptació

Las educadoras y los educadores.

Un día una madre se presentó acompañando a su hijo a la escuela por primera vez. Ya era su cuarto hijo y la confianza incondicional con ese centro, en particular, y en las educadoras que trabajaan en él, a las que conocía desde mucho antes, la animaron a elegirlo una vez más.

Obviamente, la escuela había programado una organización precisa del período de adaptación distribuyendo los tiempos igual para todos los niños y niñas: los primeros contactos, la charla inicial, las primeras visitas, los períodos de adaptación, la permanencia gradual en la escuela, etc. Tras varios días en los que el niños demostraba que se había adaptado bien y sin particulares problemas, la madre pidió un cambio a la educadora: consideraba qu el niño se había integrado bien, que no habían aparecido problemas y que, por eso, podía distanciarse antes de tiempo. La elección de la madre no venía impuesta por necesidades personales o externas; simplemente creía que el niño estaba listo y era ya el momento de dejarlo volar solo.

La educadora de referencia, al recibir esta propuesta, sintió en cambio cierto temor. No estaba de acuerdo, consideraba esta propuesta una transgresión de una regla consolidada. “No te preocupes –insistía la madre- nos conocemos bastante bien y te aseguro que no habrá sorpresas: ya es el cuarto hijo que mando a la escuela y siempre he querido que fuera a ésta. Estoy muy tranquila, y mi hijo también lo está porque yo lo estoy. No tiene ningún sentido que respete una rutina y un procedimiento que en este aspecto es meramente formal”.

Entonces la educadora le respondió: “Todo esto es cierto. El niño se ha integrado bien y afronta bien la nueva situación. Pero la que no se siente cómoda soy yo. Necesito que las cosas procedan tal y como están programadas”.

La mestra s’ha mantingut ferma a l’hora de no atendre a la sol·licitud de rompre el periode d’adaptació. Però, la manera de transmetre-ho a la mare no ha sigut gens correcte.

En primer lloc hauria de haver parlat de manera assertiva. Ha contestat de manera individual quan el més correcte i desitjable hauria set: l’equip directiu i jo, l’equip educatiu, les normes del centre, etc.

No pot donar mostres d’inseguretat emocional davant els alumnes o pares, ha de transmetre seguretat.

I recolzar-se en seguir una programació establerta sense valorar i adaptar els possibles canvis o necessitats.

Segons la meva opinió la contestació hauria d’haver set: consultaré amb l’equip educatiu aquesta sol·licitud, ja que és tracta d’un període molt delicat, i valorarem si podem fer aquesta excepció. Deixar clar que no és un decisió personal si no que afecta a tot l’equip de feina de l’escola.

I de pas fer entendre a la mare l’importància de respectar les normes i rutines que treballam amb els infants.


Esquema dels aspectes que no poden faltar en l’elaboració del període d’adaptació:

o Planificació del pla d’acollida: planificar ens serveix per saber què farem, per no deixar-nos res, per donar-nos seguretat, per tenir uns objectius i saber en quina direcció anem.

o Avaluació continuada del pla d’acollida: s’ha de fer des del principi, fins i tot abans de fer la planificació per saber què volem aconseguir.

o Flexibilitat per adaptar-se a les necessitats de cada infant: Com treballar això quan es pare es queixa perquè a un altre nen sí i al seu no? Dient-li: “no som ni millors ni pitjors, cada nen és diferent i cadascun té un ritme. Nosaltres, des de l’escola volem adaptar-nos a ells. Som nosaltres qui ens adaptem. El que estem fen és en benefici de l’infant”.

o Realitzar activitats d’acolliment.

o Col·laboració d’horaris de les estades de les famílies.

o Dissenyar espais (temporals i físics) segons les necessitats dels infants. Hem de crear racons per que els infants creïn el seus espais de seguretat.


A continuació proposo una sèrie d'articles que aprofundeixen en el període d'adaptació:

La Conquesta de La adaptacio c.gomez

Aquest article exposa com és el projecte del procés d’adaptació per a infants de tres anys al CP El Romeral a Màlaga.

Tenen en compte que l’infant ha d’elaborar un procés de dol per la separació i per això donen importància als objectes de transició, als espais i rituals afectius, com les cançons i els jocs que facilitan lque la nova situació sigui més agradable.

Transició entre cicles 0-3 i 3-6. F. Ferrer i N. Carbonell

Aquest és un altre projecte, en aquest cas, del CEIP La Roureda per tal d’afavorir l’adaptació dels infants. Ens mostren els objectius i el pla d’acollida que segueixen.


L'ADAPTACIÓ A LES ESCOLETES DE MENORCA.VICENÇ ARNAIZ

Per finalitzar, aquest article d'en Vicent Arnaiz del període d'adaptació de les escoletes de Menorca.

















ESCOLA 4

Adaptació inicial.

Perquè és un dels moments crucials i estratègics?

És produeix probablement la primera ruptura amb el vincle de la família i és el moment de la creació de nous vinvles. L’infant s’enfronta a nous espais, horaris i rutines i ha de compartir tot això amb més infants.

És imprescindible que estigui ben planificat i es respectin els torns establerts per tal de evitar un possible trauma a l’infant i preparar-lo per a la nova etapa.

Perquè s’inverteixen una gran quantitat d’energies?

El període d’adaptació a més d’una minuciosa planificació és un treball en equip de la família i l’escola. Hi ha que tenir cura en realizar-lo correctament per evitar angoixa en els infants.

Podem establir regles de funcionament per a aquest període?

És més s’han d’establir. Hi ha que tenir clars uns requisits mínims a complir abans de començar a treballar. Una minuciosa planificació és de vital importància per a garantir èxit en l’etapa d’adaptacions, en quant a la participació, la duració i les possibles recomenacions a les famílies.

No tots els infants s’adapten al matiex ritme i s’ha de tenir en compte aqust punt i dotar-lo d’una certa flexibilitat.

Què és allò que no hauríem de fer mai?

No comptar amb la col·laboració de la família, hem de fer-los particips d’aquest període ja que tot el conjunt familiar necessita una certa adaptació. I també es imprescindible un coneixement previ de la família per si hi ha alguna necessitat especial que tinguem que tenir en compte.


La implicació plena es fa ineludible

L’educadora es va equivocar o va fer bé donant-li aquesta resposta?

No, penso que és un breu resum de les habilitats/funcions d’un mestre. Hem de tenir molt clar que treballam amb infants molt petits, fins i tot de pocs mesos de vida i necessiten tota mena d’atencions. És un període molt delicat i hem de tenir molta cura de no ferir la sensibilitat de manera que pugui ocasionar problemes en un futur.

De totes maneres, una persona amb sensibilitat fa totes aquestes funcions i probablement més sense adonar-sen de manera quotidiana, amb més raó si es dedica al món de l’educació. No hem de perdre el nord i ser molt conscients de la funció que hem triat lliurement, no vull dir que hi ha que ser mestre les 24 hores del día, ni molt menys.

En contraposició, vull fer una observació al genial Forges....... també pot ser mestre (masculí). No vull ser sexista, un home té les mateixes competències que una dona, ho dono per suposat.