Desprès de veure el documental “Ser y Tener”, fes una reflexió parant atenció en:
El documental “Ser y tener” va estar rodat a França, a l’aldea d’Auvergene, a l’any 2002, el seu director Nicolas Philibert va rodar la història d’un professor d’una escola unitària que està a punt de jubilar-se.
L’actitud del mestre
El mestre té una actitud de total entrega als seus alumnes i no es veu fent una altra cosa que ensenyar als infants.
L’ambient de l’aula és agradable i el mestre els rep a l’arribada a l’escola i els acomiada en la porta quan acaben. Aprofita totes les oportunitats que se li presenten per impartir coneixements als seus alumnes, ja siguin acadèmics o bé parlant del futur, estan pendent dels seus sentiments o ajudant-los a resoldre problemes. Incentiva als infants a participar en les activitats i respecta el ritme de cada alumne. Té un tracte molt proper amb els seus alumnes i els ensenya els límits i regles de convivència.
En lloc de càstigs fa que els nens reflexionin sobre què ha passat i què poden fer per solucionar-ho. El seu mètode de treball és de cooperació entre els alumnes, amb tutories i coavaluació.
El vincle que estableix amb els alumnes
A més de mestre vocacional, s’ha convertit amb un persona de referència pels seus alumnes, fa de psicòleg, mediador, confessor, .... i estableix una relació de proximitat amb les famílies.
Evita la dependència sobre la seva persona als alumnes, podem observar com els prepara per la seva marxa, per el dol de la separació.
Com gestiona l’espai i el temps
L’aula està disposada en taules a manera d'illes, els infants estan asseguts en grup i el mestre pot caminar entre ells. També hi ha plantes, lo que fa més acollidor l’espai. Hi ha un espai per a relaxar-se i un altre de feina, a més d’un cuidat jardí.
És respectuós amb el temps i deixa el temps necessari depenent dels ritmes de cada alumne. Propicia un clima agradable de treball.
El treball quotidià de les emocions
Treballa les emocions de manera natural i en tot moment, s’atura per interessar-se pels sentiments dels seus alumnes i fa que en parli.
Els prepara per al futur que els espera, hi ha un alumne que passa al institut i els alumnes fan una visita al nou centre acompanyats pel professor.
Normalitza la seva marxa i els fa vorer que és natural i que no han d’estar tristos.
No he sentit que utilitzi un mètode estricte per a treballar les emocions, sorgeix de manera espontània potser perquè ja té una predisposició i sensibilitat junt a la seva experiència. Realment si que segueix un mètode però ho fa de manera tan natural que pareix no seguir cap guió.
Per acabar, deixo una recopilació del documental "Ser y tener":
Vent aquesta película n’he recordat d’altres i que recomano:
o El club de los poetas muertos, de Peter Weir.
o Hoy empieza todo, de Bertrand Tavernier.
o La lengua de las mariposas, de José Luis Cuerda
o Los chicos del coro, de Christophe Barratier
o Mentes peligrosas, de John N. Smith
o I moltes altres més.......
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada