Ira: ràbia, enuig, ressentiment, fúria, exasperació, indignació, acritud, animositat, irritabilitat, hostilitat, i en cas extrem, odi i violència.
Tristor: aflicció, pena, desconsol, pessimisme, malenconia, autocompasió, solitud, desànim, desesperació, i en cas patològic, depressió greu.
Por: ansietat, aprensió, temor, preocupació, consternació, inquietud, desassossec, incertesa, nerviosisme, angoixa, esglai, terror i, en el cas que sigui sicopatológic, fòbia i pànic.
Alegria: felicitat, goig, tranquil·litat, content, beatitut, deleit, diversió, dignitat, plaer sensual, sotrac, rapte, gratificació, satisfacció, eufòria, capritx, èxtasi i, en cas extrem, mania.
Amor: acceptació, cordialitat, confiança, amabilitat, afinitat, devoció, adoració, enamorament i agap.
Sorpresa: sobresalt, sorpresa, desconcert, admiració.
Adversió: menyspreu, desdeny, displicència, fàstic, antipatia, disgust i repugnància.
Vergonya: culpa, perplexitat, neguit, remordiment, humiliació, pesar i aflicció.
En Charles Darwin durant les seves observacions va concretar que tenim un extens repertori d’emocions i que la manera en que les expressem té una clara funció social i de col·laboració per a la perpetuïtat de l’especie. Per tant, tenen una funció adaptativa.
Si tenim en compte aquesta finalitat adaptativa de les emocions, podríem dir que tenen diferents funcions:
POR: Tendim cap a la protecció.
SORPRESA: Ajuda a orientar-nos enfront de la nova situació.
AVERSIÓ: Ens produeix rebuig cap a allò que tenim davant.
IRA: Ens indueix cap a la destrucció.
ALEGRIA: Ens indueix cap a la reproducció (desitgem reproduir aquell succés que ens fa sentir ben).
TRISTOR: Ens motiva cap a una nova reintegració personal.
Els humans tenim 42 músculs diferents a la cara, depenent que com els movem expressem unes emocions o unes altres. Ex.: hi ha somriures diferents que expressen diferents graus d’alegria.
Les diferents expressions facials són internacionals, hi ha un llenguatge similar d’expressions en diferents cultures arreu del món.
Les expressions facials també afecten a la persona que ens està mirant alterant la seva conducta. Si observem a algú que plora nosaltres ens posem tristos o seriós i fins i tot podem arribar a plorar com aquesta persona. D'altra banda, se solen identificar bastant bé la ira, l'alegria i la tristesa de les persones que observem. Però s'identifiquen pitjor la por, la sorpresa i l'aversió.
o Expressions facials.
o Accions i gestos.
o Distància entre persones.
o Components no lingüístics de l'expressió verbal (comunicació no verbal).
Els altres components de les emocions són fisiològics i involuntaris, iguals per a tots:
o Tremolor.
o Enrojiment.
o Sudoració.
o Respiració agitada.
o Dilatació pupil·lar.
o Augment del ritme cardíac.
Què és
Es tracta de conectar les emocions amb un mateix, saber què és el que sentim, poder vorer-mos a nosaltres mateixos i als demés de manera objectiva i positiva. La intel·ligència emocional és la capacitat de interactuar amb el món de manera receptiva i adequada.
Característiques bàsiques i pròpies de la persona emocionalment intel·ligent:
• Posseir suficient grau d'autoestima.
• Ser persones positives.
• Saber donar i rebre.
• Empatia (entendre els sentiments dels altres).
• Reconèixer els propis sentiments.
• Ser capaç d'expressar els sentiments positius com els negatius.
• Ser capaç també de controlar aquests sentiments.
• Motivació, il·lusió, interès.
• Tenir valors alternatius.
• Superació de les dificultats i de les frustracions.
• Trobar equilibri entre exigència i tolerància.
En D. Goleman explica que la intel·ligencia emocional és un conjunt de habilitats que serveixen per expressar i controlar els sentiments de la manera més adequada tant en el terreny personal i social. Incloeix, per tant, un bon control dels sentiments, motivació, perseverança, empatia i agilitat mental. Totes aquestes qualitats que configuren el caràcter amb una bona adaptació social.
Totes les persones naixem amb unes característiques especials i diferents, però moltes vegades la manera que tenim de comportar-nos o d'enfrontar-nos als reptes de la vida són apresos. Des de petits podem veure com per a un nen no està tan ben vist plorar i expressar les seves emocions com en una nena, a més als homes se'ls exigeix ser més valents, assegurances de si mateixos. També podem observar com, segons les cultures, les dones són menys valorades, tant en l'àmbit personal com en el laboral, la qual cosa és l'origen d'opressions i maltractaments. Tot això ho adquirim sense adonar-nos ja des del moment en què venim al món: ens comportem com ens han "ensenyat" a comportar-nos. Voler-se a un mateix, ser més generós amb els altres, acceptar els fracassos, no tot depèn del que hem heretat, per la qual cosa hem de ser capaços de seguir aprenent i millorant les nostres actituds dia a dia, aprendre a ser més intel·ligents emocionalment, en definitiva a ser més feliços.
En Daniel Goleman és un psicòleg nord-americà que va adquirir fama mundial a rel de la publicació del seu llibre intel·ligència emocional a l’any 1995 que s’ha mantigut durant tots aquests anys com a un dels llibres mes venuts i que s’ha traduit a més de trenta idiomes aconseguint èxit de ventes en molts països.
Les emocions posseeixen uns components conductuals particulars, que són la manera en què aquestes es mostren externament. Són en certa mesura controlables, basats en l'aprenentatge familiar i cultural de cada grup:
Ha publicat un altre llibre anomenta intel·ligència social, que és com una “segona part” del abans anomenant i que el tinc en cola de lectura per quan trobi el temps necessari.
Així mateix Goleman, va ser cofundador de
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada