“ Paff era un drac màgic que vivia al fons del mar, però sol s’avorria molt i sortia a jugar.
Hi havia un nen petit que se l’estimava molt, es trobaven a la platja tot jugant de sol a sol.
Tots dos van preparar un viatge molt llarg, volien anar a veure món travessant el mar.
Paff era un drac màgic que vivia al fons del mar, però sol s’avorria molt i sortia a jugar.
Quan hi havia tempesta s’ho arreglaven molt bé, enfilant-se a la cua d’en Paff vigilaba el vent. Nobles reis i prínceps s’inclinaven al seu pas i quan Paff els va fer un crit els pirates van callar.
Paff era un drac màgic que vivia al fons del mar, però sol s’avorria molt i sortia a jugar,
Els dracs viuen per sempre però els nens es fan gran, i van conèixer altres jocs que li van agradar tant, que una nit molt gris i trista el nen el va deixar, i els brams de joia d’aquell drac es van acabar.
Paff era un drac màgic que vivia al fons del mar, però sol s’avorria molt i sortia a jugar.
Doblegant el seu llarg coll, el drac es va allunyar, semblava que estava plovent quan es va posar a plorar. Tot sol, molt trist i moix, el drac es va allunyar i poc a poc, molt lentament se’n tornà al fons del mar”.
Aquesta cançó explica la història d’un drac que viu tot sol i es fa amic d’un nen que acabarà abandonant-lo per continuar la seva vida.
La trama tracta de dos personatges socialment diferents, per una banda un individuu solitari i amb dificultats de relacionar-se (el drac) i per una altre un individu social (el nen).
El drac viu aïllat i surt a buscar companyia però té dificultats per a relacionar-se, es massa brusc i fa por, només un nen petit s’acosta a ell i comença la seva relació d’amistat. Podem deduir que el drac no ha tingut un desenvolupament social sa, deduïm que noté família, amics, companys, veïns, etc que ens ajuden a formar part d’una comunitat social.
El nen que és un ser social accepta a ser el seu amic, però evoluciona (pot ser no li agradan el modus brusc del seu nou amic) i fa noves amistats, té nous interessos o ja no sent la mateixa motivació, etc, i ja no és relaciona amb el drac.
El drac perd l’únic amic que tenia, sent pena, frustració. Però no fa res per tornar a socialitzar-se, torna al forat fosc d’on ha sortit. Definitivament té greus problemes socials, d’autoestima, no s’enfronta a ells i no deu tenir les eines necessàries per fer-ho. És una llàstima però seguirà tot sol si no fa res.
Si ens fixem en el nostre voltant no es gens difícil trobar casos semblants de gent que es sent sola perquè no sap com estar amb els demés, rebutja la seva companyia i els allunya. Potser no donem massa importància a un bon desenvolupament socioemocional, perquè pensem que és una cosa innata que aprenem tot sols però és la garantia d’un bon funcionament de la nostra comunitat i també d’un equilibri personal. Si per algun motiu aquest equilibri es trunca podem arribar a sofrir molt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada