LES EMOCIONS 5

Reflexionar sobre el contingut dels textos i del vídeo tenint en compte els aspectes següents: "Baby human to feel"

1. Quins aspectes trobes interessants i reforcen el que ja sabies?

La confirmació durant el visionat del vídeo de que el amor és l’emoció més important.

Els estadis de comunicació dels nadons amb els cuidadors durant els primers mesos de vida. Grunyits durant el primer mes i somriu quan interacciona amb els cuidadors.

Als tres mesos ja es capaç de somriure per expressar emocions, fa sorolls i crits. Ja comença a ser capaç de interactua amb gent de fora del seu entorn.

Expressa les emocions de sorpresa, plaer, frustració i ira que anirà perfilant a mesura que creix.

Als quatre mesos el vocabulari emocional encara és limitat però els nadons no tenen dificultat en expressar els seus sentiments, comunica els seus estats emocionals mitjançant el plor i la mare té la capacitat de distingir-los (gana, cansanci, desagrad, etc).

Alegria, sorpresa, frustració i ira.

Als 10 mesos els nadons han aprés a buscar consell en la expressió del rostre dels pares.

Als dos anys el llenguatge ajuda al nadó a ampliar el seu repertori per expressar els seus sentiments.

La naturalesa de la resposta emocional i la seva intensitat depenen del caràcter del nado.

2. Quins aspectes t’aporten nous coneixements?

M’ha sorprès que els nadons de tres mesos siguin capaços de controlar la posada en marxa d’el monitor i que si no ho aconsegueix senti frustració. En aquests moments tinc una neboda de tres mesos i sincerament tot i que està prou espavilada no crec que sigui capaç de fer una cosa així, no ho poso en dubte però ha estat el que més m’ha sorprès del vídeo.

M’ha agradat la prova d’un nadó de dotze setmanes davant una cara i una veu alegre de la mare i com és capaç de relacionar-les, així com un altre de quinze que ja és capaç d’associar una veu trista amb una cara trista d’un desconegut.

Que és més fàcil reconèixer les emocions en les dones, ja que solen ser més expressives.

3. Quins aspectes trobes que són susceptibles de debat/discussió

He trobat al llarg del vídeo varis aspectes que m’han semblat susceptibles a debat degut a la fiabilitat i a la presentació del casos.

En primer lloc a la fiabilitat que poden tenir els experiments i/o proves realitzades als nadons, ja que m’assembla molt complicar tenir en compte totes les variables que hi poden intervenir.

L’experiment per determinar els mecanismes d’autocontrol de l’infant fent que els paris ignorin el seu fill, m’ha semblat que si el pare estava a prop l’infanti difícilment tindrà la mateixa reacció que si no hi és.

La variable de prèvia estimulació que poden haver sofert els infants abans de la prova pot modificar els resultats.

I les següents preguntes:

- Varia el caràcter amb el temps? Els nadons amb caràcters extrems als quatre mesos mostraran les mateixes tendències als 9 i als 24 mesos?

- Marca aquest primer temperament el destí emocional del nadó?

- Regira el seu temperament en la infància el seu comportament en la vida?

4. Quina funció compleixen les emocions morals?

Moral: (Del lat. morālis).

1. adj. Perteneciente o relativo a las acciones o caracteres de las personas, desde el punto de vista de la bondad o malicia.

2. adj. Que no pertenece al campo de los sentidos, por ser de la apreciación del entendimiento o de la conciencia. Prueba, certidumbre moral

3. adj. Que no concierne al orden jurídico, sino al fuero interno o al respeto humano. Aunque el pago no era exigible, tenía obligación moral de hacerlo

4. f. Ciencia que trata del bien en general, y de las acciones humanas en orden a su bondad o malicia.

5. f. Conjunto de facultades del espíritu, por contraposición a físico.

6. f. Ánimos, arrestos.

7. f. Estado de ánimo, individual o colectivo.

8. f. En relación a las tropas, o en el deporte, espíritu, o confianza en la victoria.

“Un desenvolupament moral satisfactori significa tenir emocions i conductes que reflecteixin preocupació pels demés: compartir, ajudar, estimular, mostrar una conducta altruista, tolerància cap els demés i voluntat per a respectar les normes socials”. Shapiro L. (1997,32).

Així mateix anomena el treball del professor William Damon de la Universitat de Brown (considerat un dels més importants expertes de UUEE en el camp del desenvolupament moral d’infants i adolescents) que suggereix que per a que els infants es converteixin en persones morals han d’adquirir una sèrie de capacitats emocionals i socials, com són:

o Adoptar i comprendre la distinció entre “bona” i “mala” conducta i desenvolupar els hàbits de conducta compatibles amb el que s’ha percebut com a “bo”.

o Desenvolupar l’interès, la consideració i un sentit de la responsabilitat per al benestar i els drets dels demés. S’ha d’expressar aquest interès mitjançant els actes d’atenció, benevolència, amabilitat i caritat.

o Experimentar una reacció emocional negativa, que inclogui vergonya, culpa, indignació, temor i menyspreu davant la violació de normes morals.

El desig de preocupar-se pels demés, inclús de manera altruista, forma part del nostre codi genètic. Podem trobar exemples de conducta moral en animals molt menys desenvolupats que els humans.

Hi ha una varietat d’emocions negatives que motiven als infants a aprendre i practicar conductes pro-socials:

o La por al càstig.

o L’angoixa enfront la desaprovació social.

o La culpa per no complir les pròpies expectatives.

o La vergonya i torbació a ser descoberts mentre és fa algú inacceptable pels demés.

Les dos emocions principals que afecten directament el desenvolupament moral de l’infant són l’empatia i el que podríem denominar l’instint d’atenció, que inclou la capacitat d’amar.

5. Reflexió global del vídeo.

Si he de resumir el vídeo acabat de visionar em quedaré amb la següent frase: “les emocions són el primer llenguatge de comunicació entre pares i fills, abans de que el nadó parli”. Això ho podem observar quotidianament i succeïx de la manera més natural. És un llenguatge primari que anam perfilant al llarg de la nostra vida.

Per a un correcte desenvolupament socioemocional són bàsiques les interaccions socials, amb les figures més properes (pare, mare, germans, etc) però també amb la resta de la comunitat per a poder garantir una diversitat d’aprenentatges.

LES EMOCIONS 4

En el capítol de l’alquímia de les emocions, trobaràs al final de cadasquna d’elles uns quadres que parlen de les estratègies educatives.

He seleccionat aquelles frases que m’han semblat més significatives amb la seva corresponent reflexió.

Amor:

“Todos los seres humanos buscan ser amados y reconocidos”.

Com ja he comentat abans, l’amor és la mare de les emocions i aquesta frase resumeix que l’origen de la vida i la línia del creixement emocional per arribar a ser persones integres i completes.

Por:

“Conocer el miedo es conocer los propios “fantasmas” y los propios límites”

Conèixer la por es fonamental per poder establir límits a la vida i no és una emoció que s’hagi d’amagar. Sovint sentim que quina por donen les persones que no tenen por.

Conèixer la por és necessària per evolucionar a l’hora d’enfrontar els temors i també a l’hora d’establir la prudència enfront situacions de perill.

Ràbia:

“Dejar salir la rabia, siempre que no haga daño a nadie”.

“Hablar sobre lo ocurrido.....”.

La ràbia és un sentiment que s’ha d’expressar de manera mesurada, si no es fa pot passar que aquest sentiment esclati un temps després i en una situació diferent i no puguem entendre i analitzar el perquè. És molt important que els episodis de ràbia siguin controlats i els infants han d’aprendre a aconseguir-ho. No són episodis agradables, però si que són necessaris per a aconseguir una maduresa emocional.

I parlar, sempre parlar. Hi ha que parlar i també escoltar, aconsellar i deixar-mos aconsellar perquè sempre trobarem algú més experimentat....... Una correcta comunicació és clau en el desenvolupament humà.

Tristor:

“Cuando una persona acepta sus tristezas está también más abierta a disfrutar de las alegrías, del amor y de todo lo que nos aporta la vida”.

Penso que és una gran veritat i que si es dugues a la pràctica en més casos les consultes dels metges estarien una mica més buides. La gran malaltia del nostre temps: la depressió, té el naixement en la poca competència que tenim per afrontar i superar els episodis de tristor, pot ser és més fàcil penedir-nos i deixar-nos endur dins l’espiral de sentiments tristos.

Sempre hem de treure algú positiu dels episodis tristos que tenim al llarg de la vida i aprofitar per madurar.

No vull dir que no sigui lícit estar trist, és més, és totalment imprescindible estar trist, passar el dol i ser conscient d’aquest estadi per poder gaudir dels petits moments que ens regala la vida diàriament.

Alegria:

“Procurar repartir un soplo de alegría en nuestro entorno. Es un esfuerzo que se contagia y hace la vida más agradable”.

“Reir con los niños es muy sano”.

Tenir la capacitat de repartir alegria al nostre voltant és una virtut que sempre he envejat i he procurat rodejar-me de gent alegre. És una estratègia que m’ha funcionat i hem sento còmoda posant-la en pràctica. No vull dir que ara tenim que ser tots “happy people” però si que és molt important experimentar la cara amable de la vida, ja que les desgracies venen sense que siguin convidades.

Una persona alegre té més probabilitats d’enfrontar una vida més feliç i plena i contagia el seu voltant amb l’energia que desprèn. Penso que els infants que creixen en un entorn sa i alegre tenen més possibilitats per ser persones de caràcter alegre.

Saber riure com els nens és una virtut que desgraciadament perdem en algun moment de la vida sense adonar-nos conta, recuperar-ho és una tasca complicada i que requereix un alt grau d’entrenament: recuperar l’innocència i senzillesa davant situacions quotidianes.

És el mateix sentiment que emoció?, que en sabem de l'afecció?

Sentiment:

1. m. Acción y efecto de sentir o sentirse.

2. m. Estado afectivo del ánimo producido por causas que lo impresionan vivamente.

3. m. Estado del ánimo afligido por un suceso triste o doloroso.

imatge

Podem dir que l’una va lligada a l’altre, tenint en compte el que he estudiat fins ara i amb la nova definició de sentiment m’atreviria a afirmar que un sentiment és el resultat d’una emoció, es a dir li posam nom a l’emoció i en tenim consciència.

Així l’emoció és la reacció a un estímul i el sentiment és el que es produeix en resposta a aquest estímul.

Què en sabem de l’afecció?

Apego. (De apegar).

1. m. Afición o inclinación hacia alguien o algo.

L’afecció és el vincle emocional que emprem per mantenir o buscar proximitat amb una altra persona que considerem més forta. Tenim la tendència a utilitzar al cuidador principal com a una base segura, des de la qual explorar els entorns desconeguts, i cap a la qual retornar com a refugi en moments d’incertesa.

L’amenaça de pèrdua de l’afecció desperta l’ansietat si la perdem ocasiona pena, tristor, ràbia i ira. El manteniment dels vincles d’afecció és considera com a una font de seguretat que permet tolerar tots aquests sentiments. Ho podem observar fàcilment en la preocupació intensa que mostren els nadons o infants petits, pel que fa a la localització exacta de les figures parentals, quan es troben en entorns poc familiars.

En John Bowly (1907-1990), psicoanalista anglès, és el màxim exponent i el fundador de la teoria de l’afecció. Existeix una necessitat humana universal per formar vincles afectius estrets.

Bowlby es va interessar en el tema a partir de l'observació de les diferents pertorbacions emocionals en nens separats de les seves famílies. Les seves investigacions ho van portar a sostenir que la necessitat d'entaular vincles estables amb els cuidadors o persones significatives és una necessitat primària en l'espècie humana.

L’origen d’aquesta teoria es troba en dos articles curiosament del mateix any, 1958:

Un de John Bowlby, “the Nature of the Child´s Tie to his Mother” que presenta el concepte afecció.

I l’altre de Harry Harlow, “the Nature of Love”, basat en experiments en els quals els monos prefereixen l’afecció al menjar.

L’afecció proporciona la seguretat emocional al infant necessària per a sentir-se acceptat i protegit de manera incondicional de manera que garanteix el seu desenvolupament. En el moment de néixer, els nadons ja tenen conductes concretes per a provocar el sentiment d’afecció de la mare: el reflex de succió (per a garantir l’alimentació), el reflex de somriure i el plor. A les poques setmanes el balboteig i la necessitat de ser bressolat. D’aquesta manera els nadons cerquen i garanteixen la proximitat de la figura d’afecció, reneguen de la separació i ho demostren amb estadis d’ansietat. Per a una correcta exploració és imprescindible la figura d’afecció.

Na Mary Ainsworth ens ha definit els tres patrons principals d’afecció a partir del seu estudi davant la situació d’un infant explorant dins una sala amb la figura de la mare, sense la seva figura :

o Afecció segura: els infants responen amb seguretat i es mostren contents en presència de la mare, ploren poc.

o Afecció insegura: els infants ploren de manera freqüent fins i tot en braços de la mare.

o Afecció ambivalent: els infants no mostren afecció ni conductes diferncials cap a les seves mares.

Per a deixar constància visual de l’afecció he trobat aquest divertit vídeo que ho explica amb fragments d’una sèrie de pel·lícules més que recomanables, he fet un petit llistat que trobareu més endavant, en concret en la entrada Escola 3 .

“Un niño que sabe que su figura de apego es accesible y sensible a sus demandas les da un fuerte y penetrante sentimiento de seguridad, y la alimenta a valorar y continuar la relación” (John Bowlby).

D'ironies, humors i sàtires.......

Comenta la frase següent: “La ironía, el humor, la sátira, siempre que sea de buen gusto, son signos de inteligencia. Para poder transgredir, buscar el transfondo de las palabras, interpretar la realitdad desde diferentes puntos de vista... se necesita una buena dosis de creatividad y capacidad intelectual. ¿Debería ser un factor tenido en cuenta cuando evaluamos a los niños?”.

És cert que una manera clara de saber si es domina una llengua és quan s'empra i s'entén el llenguatge irònic,humorístic i satíric. Denota, al meu parer, una maduresa lingüística i cognitiva que difícilment podrem trobar en infants de 0 a 6 anys. Però que pot resultar una bona eina d'avaluació per a un altre tipus de població, sempre que sigui de bon gust com aclareix el text i sense agraviar als demés. Hem de tenir en compte que cada persona té una sensibilitat diferent a la resta i podem ferir els seus sentiments o que es senti agraviat mitjançant aquestes proves. Si es fan, i es fan, solen ser molt específiques i buscant un perfil determinat a un sector determinat que no és l’etapa infantil dels nens.

Recordem que la sàtira és un gènere líric lúdic amb molta historia al nostre país i també ens considerem una societat amb una amplia clau d'humor, en quant a la ironia és contar el contrari del que expressem. Dit així no hi veig cap maldat en aquests punts menys que no penso que sigui un factor adient per avaluar a infants de curta edat.

Ironía: (Del lat. ironīa, y este del gr. εἰρωνεία).

1. f. Burla fina y disimulada.

2. f. Tono burlón con que se dice.

3. f. Figura retórica que consiste en dar a entender lo contrario de lo que se dice.

Humor: (Del lat. humor, -ōris).

1. m. Genio, índole, condición, especialmente cuando se manifiesta exteriormente.

2. m. Jovialidad, agudeza. Hombre de humor.

3. m. Disposición en que alguien se halla para hacer algo.

4. m. Buena disposición para hacer algo. ¡Qué humor tiene!

5. m. humorismo (‖ modo de presentar la realidad).

6. m. Antiguamente, cada uno de los líquidos de un organismo vivo.

7. m. Psicol. Estado afectivo que se mantiene por algún tiempo.

Sátira: (Del lat. saty̆ra).

1. f. Composición poética u otro escrito cuyo objeto es censurar acremente o poner en ridículo a alguien o algo.

2. f. Discurso o dicho agudo, picante y mordaz, dirigido a este mismo fin.

Definicions RAE

Per tant i tenint en compte tot lo abans exposat m’atreveixo a reafirmar la meva opinió de rebuig a aquest mètode d’avaluació en infants i en cas de posar-ho en pràctica penso que es corre un perill massa gran envers els resultats a obtenir. Espero i desitjo que a ningú li passi per la imaginació aquestos mètodes d’avaluació.

LES EMOCIONS 3

Cerca i proposa una definició d’emoció, reflexiona sobre ella i explica els aspectes que fonamenten la teva elecció.

Què és l’emoció per jo?

L’emoció és una resposta a un sentiment o barreja de sentiments que denotan el nostre estat anímic que a la seva vegada es reflexa amb les expressions facials, veu i les accions que realitzam. La barreja de dos o més sentiments a l’hora pot arribar a crear nous sentiments diferents als primers.

Què diuen els demés?

Emoció: (Del lat. emotio, -onis).

1. f. Alteración del ánimo intensa y pasajera, agradable o penosa, que va acompañada de cierta conmoción somática.

2. f. Interés expectante con que se participa en algo que está ocurriendo.

Diccionario de la Real Academia Española

Emoció: “Agitación o perturbación de la mente: sentimiento; pasión; cualquier estado mental vehemente o agitado”

Oxford English Dictionary

L’autor Daniel Goleman al seu llibre “Inteligencia emocional” ens descriu l’emoció de la següent manera:

Emoció: “se refiere a un sentimiento y a los pensamientos, los estados biológicos, los estados psicológicos y el tipo de tendencias a la acción que lo caracterizan. Existen centenares de emociones y muchísimas más mezclas, variaciones, mutaciones y matices diferentes entre todas ellas. En realidad, existen más sutilezas en la emoción que palabras para describirlas.”

Desprès de consultar diferents diccionaris per saber què en diuen sobre l’emoció de manera oficial tant a Espanya com a Anglaterra, m’agradaria destacar la definició de D.Goleman al llibre “Inteligencia emocial” (2009, 432) que s’assembla al que treballem al llarg d’aquesta assignatura.

M’ha agradat especialment que tingui en compte l’existència de centenars d’emocions i que la barreja d’elles en construeix de noves, en especial la darrera línia de la definició quan diu que hi ha més subtileses a l’emoció que paraules per a descriure-les. Al llarg del seu llibre i dels seus estudis ha exposat aquestes barreges d’emocions i els estadis per arribar a elles.

Definicions de les cinc emocions primàries trobades a la red:

Amor: és un concepte universal i relatiu a l’afinitat entre éssers. Habitualment s’interpreta com un sentiment relacionat amb l’afecte i l’apego, i és resultant i productor d’una sèrie d’emocions,experiències i actituds. Sol associar-se amb l’amor romàntic.

imatge

Alegria: és un estat interior fresc i lluminós, generador de benestar general, alts nivells d'energia i una poderosa disposició a l'acció constructiva, que pot ser percebuda en tota persona, sent així que, qui l'experimenta la revela en la seva aparença, llenguatge, decisions i actes. La tristor és l'emoció contrària. imatge

Tristor: és un estat afectiu provocat per un decaïment de la moral. És l'expressió del dolor afectiu mitjançant el plor, el rostre abatut, desgana, etc. Sovint ens sentim tristos quan nostres expectatives no es veuen complertes o quan les circumstàncies de la vida són més doloroses que alegres. L'alegria és l'emoció contrària.

imatge

Ràbia: és un fort sentiment d'hostilitat. És una emoció que sorgeix quan alguna norma que considerem important en la nostra vida ha estat violada per algú; inclusivament per nosaltres mateixos.

Por: és una emoció caracteritzada per un intens sentiment habitualment desagradable, provocat per la percepció d'un perill, real o suposat, present, futur o fins i tot passat. És una emoció primària que es deriva de l'aversió natural al risc o l'amenaça, i es manifesta tant en els animals com en l'ésser humà. La màxima expressió de la por és el terror.

imatge

Més endavant ampliaré les demés emocions que he anat trobant durant els meus estudis. Una clican aquí i l'altre a Emocions 6.

LES EMOCIONS 2

Quines són per a tu les emocions primàries, aquelles que ens ajuden a preservar l’espècie.

Les emocions primàries són les que tenim en el moment de nèixer i que tenen com a objectiu preservar l’espècie.

Propietat imatge màscares.

Identificació i definició personal:

Alegria: és una de les emocions bàsiques per a la vida del ésser humà, és un estadi d’energia i ben estar que fa que es traspassi en les accions realitzades i també en l’aparença general de la persona que fa que sigui més atractiva per a la resta.

Tristor: és una altre de les emocions bàsiques i just el contrari de l’alegria. És una emoció negativa però necessària, ja que és l’expressió del dolor. Són molt importants els estadis de tristor però sempre amb equilibri amb l’alegria. Un estadi massa intents de tristor pot ser molt negatiu per una persona.

Ràbia: és una altre de les emocions bàsiques i fonamental per a la supervivència sempre que sigui controlada, entesa com a una emoció de control davant una amenaça. Si aquesta ràbia arriba a ser incontrolada pot ocasionar molts de problemes físics i psicològics.

Por: També la consider una altra de les emocions bàsiques i és fonamental ja que és un sentiment que ens protegeix del perill. És una emoció primaria dels éssers humans i també es dóna en el món animal.

Consider aquestes quatre emocions com a primàries i fonamentals per a la vida i supervivència del ésser humà. Ni hi ha moltes més i ha set complicat seleccionar només aquestes. Si partim de que necessitem les emocions que permeten la preservació de l’espècie m’he deixat la principal l’estima que és l’emoció mare i que permet establir els vincles afectius necessaris per a la continuïtat de la nostra espècie, no només de caire fisiològic si no també a nivell afectiu. És per aquest motiu,que consider que l’estima no és una emoció primària si no la mare de totes les emocions i sense ella no potser no existirien.

Després de la lectura del capítol “l’alquímia de les emocions” i del temari de l’assignatura:

Un cop acabada la lectura del capítol 3 “emociones primarias y su alquimia” del llibre “Sentir y crecer. El crecimiento emocional en la infancia” puc adonar-me que no anava tant desencaminada, he considerat com a emocions primaries l’alegria, la tristor, la ràbia i la por i a més a més el llibre també inclou l’amor. Jo l’amor no sabia com a catalogar-lo ja que és l’ingredient fonamental per a la vida tal i com l’entenem, no només com a creació de vida si no que fonamenta l’equilibri bàsic per a la supervivència, sense amor no hi ha cura, ni protecció de una mare al seu fill. Jo la he anomenada estima i veig que als apunts facilitats per l’Iñaki també s’anomena així a més d’anomenar-la com l’emoció mare.

D’ aquesta manera deixaré com a emocions primàries: l’estima, l’alegria, la tristor, la ràbia i la por. I amb l’incís de l’estima com a emoció mare.

La lectura m’ha permès ampliar els conceptes d’aquestes emocions que no havia tingut en compte a l’hora de definir-les. Més endavant els seguiré ampliant.

LES EMOCIONS 1

Comences una nova assignatura, quina és la teva sensació?, quines emocions et desperta?

Incredulitat, hem acabat els exàmens del primer quadrimestre divendres, fa quatre dies. Aquest dimarts comencen les classes del segon quadrimestre i estic molt cansada, el passat quadrimestre va ser molt dur a nivell personal i laboral i no tinc forces, a més a més aquesta setmana treball en torn de matins i no puc anar a classe així que hauré d’esperar a la propera setmana per presentar-me als professors de les noves assignatures.

Les meves companyes m’han parlat satisfactòriament de la nova assignatura de Desenvolupament i Educació Socioemocional en la Primera Infància i també del professor Iñaki, així que pareix màgia i recupero l’il·lusió per enfrontar aquest nou quadrimestre, a més a més, hi ha assignatures que prometen experiències noves i que ens permetran rompre la rutina. Així que la meva segona sensació ha estat d’il·lusió i esperança.

La tercera sensació ha estat la de sorpresa quan després d’assistir a la primera classe i un cop acabada la mateixa m’he presentat a l’Iñaki. No m’ha posat impediments a la meva assistència intermitent a classe, la quarta ha estat evidentment gratitud envers la seva comprensió ja que des de que vaig començar els estudis de GEDI no hi estic acostumada.....

Interès, curiositat, coneixements, experiències, intercanvi, i molt més.....

Per motius estrictament personals i verdaderament dolorosos per a mi m’ho he pogut assistir a totes les sessions que em pertocaven (dolor, incomprensió, desesper, pena que he anat madurant amb el pas del temps). Primer la mort de la meva àvia, l’operació del meu germà mitja i després la meva m’han trastocat d’una manera especial que ha provocat que els resultats dels meus estudis no hagin set els desitjats. Però tot té solució i al final aconseguiré el meu objectiu, ho sé cert (esperança).

Tot i així, puc afirmar que aquesta assignatura em desperta l’emoció de l’alegria. Ja sé que soc de caràcter alegre tirant a feliç (i sempre he considerat que era una gran virtut de la que estic molt orgullosa), però els girs que s’han donat durant les primeres setmanes d’aquest quadrimestre han fet que aquesta sigui la meva emoció de capçalera.

De totes maneres puc assegurar que he madurat molt al llarg d’aquestos mesos i tinc la certesa de que no en soc del tot conscient a dia d’avui.

Si he de classificar la meva emoció d'alegria en el quadre d'emocions estudiat ha d'estar sens dubte al d'emocions positives. Totes són importants i l'equilibri de totes elles formen el conjunt del nostre Ser, tenint en compte que de vegades hi ha emocions que absorbeixen la resta i fa que es desestabilitzin.

Nota: Aquest text ha estat elaborat en dues parts, una al principi de curs que pensava deixar com a definitiva i una altre (revisada) a principis del mes d’agost que ha set quan he pogut començar a treballar de manera més continuada en l’estudi de les assignatures pendents del mes de setembre.