QUIET

De tots els documentals, llibres, vídeos que hem tingut l’oportunitat de conèixer al llarg del primer quadrimestre de segon d’infantil, m’agradaria destacar la lectura del llibre “Quiet” de Marius Serra. Es tracta d’una recopilació de vivències personals d'una família amb un component, en Llullu, amb una greu malaltia sense cura i fins i tot sense nom.

També vull ressenyar que totes i cadascuna de les històries d’una o altra manera m’han emocionat i m’han fet encara més conscient de les necessitats i mancances de la nostra societat, així com també m’han aportat un important missatge de superació i agraïment per l'oportunitat de gaudir d’una vida saludable.

Vull recollir les meves impressions de la lectura de “Quiet”:

Quiet és un llibre escrit a partir d’una vivència personal de l’autor. En Màrius fa una recopilació de vivències dels primers set anys del seu fill Lluís Serra Pablo, a qui anomenen familiarment Llullu, que pateix des del seu naixement una greu infermetat neurològica que a dia d’avui encara no té nom propi i que impedeix de manera total la seva autonomia i comunicació. En Llullu té una germana major i un fantàstic entorn familiar que l’envolta i acompanya.

Lluny d’amagar el seu dolor davant una situació tan greu i difícil en Màrius ha volgut compartir amb tots nosaltres el dia a dia del seu fill. Els primers moments quan s’assabenten de que qualcuna cosa greu ocorre amb la seva salut, el contacte amb la realitat d’una infermetat catalogada com a “rara” i sense solució mèdica, com enfronten les situacions quotidianes i també hem donat un tomb arreu del món.

La característica principal que m’agradaria destacar de la lectura d’aquest llibre és l’estratègia utilitzada per en Màrius per narrar les dures experiències viscudes sense caure en sentimentalismes de pena i compassió. Penso que ha servit com a teràpia de l’autor compartir amb tots els lector les seves pròpies vivències i permetre conèixer capítols íntims i durs de la vida del seu fill.

Amb un vocabulari i una narrativa senzilla i clara ha aconseguit transmetre un aire de seguretat i humor enfront la duresa de la vida del seu fill. Ens ha contat que davant de tantes adversitats hi ha sempre una manera natural d’enfrontar-les i que sempre s’han de superar.

És un llibre recomanable per a tot tipus de públic, pot servir d’ajuda per famílies amb un membre que pateixi una situació apareguda però també per conscienciar de les dificultats en las que es poden trobar i que ni ens plantegem en la nostra vida diària.

Un detall que m’ha encantat és la seqüència d’imatges d’en Llullu en moviment. Si el llibre m’ha tocat la fibra sensible, el muntatge d’imatges m’ha desmoronat. M’ha paregut d’una tendresa inigualable i un encert per part d’en Màrius de vorer el seu fill en moviment. Per deixar constància d’aquest detall deix aquest curt vídeo perquè jo també vull fer córrer a en Llullu.

Corre Llullu, corre......