Els més significatius...

De tots els meus treballs durant aquest quadrimestre n’he de triar dos que siguin els més significatius per jo, sa veritat és que no és gens fàcil quan per jo tots han estat un repte i em sent molt orgullosa de tots ells. M’han sorprès molt els aprenentatges que he aconseguit, no només en quan a tècnica si no de manera personal, ja he dit que ha estat un repte però també una recompensa. Jo era de les que quan es parlava d’art podia donar una opinió, inclús presumia de certs coneixements, i l’admirava però em sentia incapaç de fer res, no vull dir amb això que pensi que sóc una artista però el que he aconseguit em fa sentir molt be.

He aconseguit realitzar les feines amb molta il·lusió, concentració i realment he gaudit de totes elles, aquesta assignatura ha set una gran descoberta per jo i m’ha permès obtenir una confiança en jo mateixa que no havia tingut mai. Jo a l’escola era molt dolenta dibuixant, pintava be però els meus dibuixos eran un complet desastre.... potser en van catalogar així i no em van donar l’oportunitat de créixer.... ara sé cert que això és el que va ocórrer. Sóc conscient que no em dedicaré al món del art, però us vull presentar les dues obres en les que més m’he identificat per diferents motius.

Cavall.

Es tracta de copiar el dibuix d’un cavall seguint un model, però no d’una manera tradicional, hem de girar el dibuix i començar a copiar-lo sense saber ben be què dibuixam només ens hem de guiar per les distàncies i els traços.

Ni quan vaig començar a dibuixar-lo vaig imaginar que l’acabaria, vaig dibuixar les potes quasi sense adonar-me’n, però quan vaig arribar a les cames del cavaller em vaig bloquejar i vaig deixar aturada la làmina durant setmanes. Ho vaig intentar un cop de vegades però em resultava impossible, fins i tot vaig pensar que no l’arribaria a acabar mai i hauria de fer alguna trampa per resoldre la papereta (contractar a un dibuixant professional, per exemple....).

He de confessar que no em motivava gens continuar i que ho vaig aconseguir en un moment de bloqueig-pànic emocional el dia de l’examen d’inclusiva. Ho tenia tot a punt per sortir de casa, quan em vaig adonar que no em sabia res i que més em valdria quedar a casa i avançar tota la feina que em quedava. Dit i fet!, em vaig quedar a casa (no ho aconsell, m’he penedit i em sabia bastant més del que em pensava.... ara a setembre!) i vaig començar a dibuixar, en mitja hora el tenia acabat i un cop girat el dibuix pens que es pareix bastant a l’original salvant distàncies, es clar!.

Per tant, la làmina del cavall és la primera de les obres que ha estat més significativa per jo. Em sent molt orgullosa d’ella, ja que no pensava que fos capaç d’acabar-la mai i m’ha fet sentir moltes emocions.

Bodegons.

Lo meu amb els bodegons és una historia d’amor-odi, en general no m’agraden mica excepte alguna excepció i l’idea de dibuixar-ne un em feia escarrufir. Si no en sé com vaig a dibuixar una cosa que no m’agrada i d’aquí no en sortia.

Aquest va ser el meu primer problema, el segon i també de molta importància va ser la falta d’imaginació i creativitat. Com vaig a aconseguir una composició d’una cosa que no m’agrada?. Vaig començar a documentar-me, primer amb llibres d’art, internet i després vaig anar a la cuina i vaig muntar composicions a la taula.

Sorprenentment vaig començar a dibuixar i els resultats m’han fet sentir orgullosa de jo mateixa. La segona part va ser triar un dibuix per tornar-lo a dibuixar a una làmina per després amb tinta xina i diferents materials jugar a donar textures a les figures de la composició. Un cop acabades les textures, amb paper de seda he ressaltat les figures que m’han semblat que ho necessitaven. El conjunt final m’ha paregut atractiu dins de les meves possibilitats i coneixements, pensant que partia de zero.