PENSANT AMB ELS ALTRES

Documental emès al programa 60 minuts del canal 33.

El documental “pensant amb els altres” va ser enregistrat a l’escola municipal de primària Minami Kodatsuno, situada a les rodalies de la ciutat de Kanasawa a Japó.

El documental comença a l’inici del nou curs escolar al mes d’abril de 2002 a la classe de 4t de primària on el mestre tutor és el professor Toshiro Kanamori, el mateix que l’any passat, i motiu d’alegria de tots els seus alumnes.

Contradictòriament al pensament popular del món occidental de que les societats orientals tenen grans dificultats per expressar lliurement els seus sentiments i on el contacte físic és quasi inexistent.

El primer que veiem al documental és un gran contacte físic entre el professor i els alumnes, una gran expressivitat de sentiments, gens forçada i molt natural que m’ha sorprès molt. Aquesta sorpresa ha set més gran quan després de les salutacions inicials en Toshiro ha dit als seus alumnes que el més important del curs era ser feliç i que el principal objectiu era entendre quina és la clau per viure feliç i aprendre a pensar amb els demés. Això diu molt del tipus de mestre i persona que és realment en Toshiro basat en uns profunds valors humans i per a ell el més important són els sentiments i la col·laboració entre iguals.

A simple vista puc dir que és un mestre motivat i compromès amb la seva tasca educativa, que realment gaudeix de la seva feina i que el més important, que es preocupa per com es senten els seus alumnes.

Una vegada visionat i analitzat el documental puc afirmar que el professor Toshiro imparteix una ensenyança compromesa i motivadora que fa que els nens gaudeixin d’un aprenentatge significatiu. Assumeix un rol que permet un tracte respectuós i a la mateixa vegada proper amb els nens guanyant la seva confiança, estima i respecte.

En definitiva, creu i practica una educació basada principalment en el respecte cap els demés i també en si mateixos.

Puc afirmar que el seu model educatiu és plenament constructivista i sent una empatia i respecte que és mutu amb els seus alumnes. Dona oportunitat a l’expressió i pensament dels alumnes i també provoca oportunament el raonament i maduresa dels infants, com he pogut comprovar en el vídeo. Aprofita per treballar a l’aire lliure i en equip cada vegada que pot.

Destacaria el sistema de treball adoptat amb les cartes del quadern, a més de potenciar la creativitat, les competències educatives també treballa els sentiments i provoca que explicant les vivències i inquietuds puguin ser compartides amb la resta del grup. És una original oportunitat per què s’exterioritzin els sentiments que en moltes ocasions no els donam la deguda importància. Penso que amb aquest mètode s’aconsegueix una ensenyança molt positiva i enriquidora per un correcte desenvolupament cognitiu i personal del nen.

M’ha agradat la sensibilitat que ha tingut quan ha tractat el difícil tema de la mort amb els nens, amb claredat i sense artificis però sense provocar angoixa.

Quan abans he esmentat que el professor Toshiro practicava un model educatiu constructivista era perquè he vist reflexats al documental una sèrie de valors que considero fonamentals per a una educació de qualitat. Els alumnes són els protagonistes del seu procés educatiu, reben una educació de qualitat que estimula les seves capacitats tenint en compte els ritmes d’aprenentatge. Tenen una incentivació i es valora l’esforç i rendiment dels nens. Pel que he pogut observar, els nens tenen accés a una educació en condicions d’equitat i igualtat d’oportunitats.

Per concloure m’agradaria recordar unes paraules que apareixen al final del documental i que penso que són significatives i profundes.

“ Riure, plorar, aprendre.

Ara els 35 alumnes entenen que els vincles d’amistat es creen pensant en els sentiments dels altres. Aprendre a pensar amb els altres els ha ensenyat quina és la clau de la felicitat, i ser feliços des del fons del cor”.